Dona de pres és una història d’amor, esperança, sacrifici i solidaritat. La de Neus Godàs, pubilla de la petita burgesia lleidatana, que dedica la vida al seu fill i a l’home que un dia estimà amb passió, un guerriller comunista detingut i empresonat. Situada a la Barcelona a cavall dels anys cinquanta i seixanta, a través de la veu senzilla de la protagonista, Teresa Pàmies projecta l’experiència de totes les mares i dones de presos que pateixen i han d’afrontar la hipocresia de la societat benpensant, a la vegada que esdevé un magnífic testimoni de la lluita antifranquista d’aquells anys. Però la mirada femenina i la temàtica universal de Dona de pres traspassa fronteres i generacions, i encara avui la seua lectura resulta commovedora.
És amb Dona de pres que Pàmies passa de la narrativa de no ficció i autobiogràfica directament a la ficció i es converteix en una gran novel·lista arrelada a una realitat viscuda i lluitada. La novel·la havia quedat finalista del Premi Sant Jordi, el 1971 i el 1974, però la censura n’havia desaconsellat la publicació. La primera edició publicada pels volts de Sant Jordi de 1975, va ser segrestada per la policia franquista per ordre del Tribunal de Orden Público, tot i que gràcies a la picaresca dels llibreters de l’època es va poder comprar i ser llegida.